5è pis. Ja hi som. Uf! Aquest cop han sigut tot escales i no he pogut pujar en ascensor. Obren la porta i... benvinguda! El petit neguit desapareix quan veig a dues joves marroquines, germanes d'en Yassin, que em donen un petó a una galta, i tres seguits a l'altra. Em trec les sabates i entro a la sala del menjador, on hi ha una catifa enorme i uns matalassos amb coixins al terra. Instantànies de la novel·la "Un burka por amor" van apareixent per la meva ment degut a l'especial sensació que estic vivint en aquells moments. He tingut la impressió que estava molt més lluny de Blanes fins el punt de creure que estava a una casa del Marroc. Ha sigut increïble! Amb la immillorable companyia de les seves germanes i de la seva mare tots hem berenat a l'estil marroquí: te amb fruits secs i pa amb oli i melmelada. Mentrestant m'han ensenyat vídeos i fotografies alhora que parlaven de la seva família i de les seves costums. Ha sigut una tarda molt especial. Mil gràcies a totes i a tu Yassin! I espero tornar ben aviat a la vostra casa!
Sens dubte aquesta experiència va molt més enllà del que esperava...
No hay comentarios:
Publicar un comentario