Fi del Projecte Rossinyol

El projecte que vam començar en Yassin i jo ha acabat i és per això que aquesta és la última publicació d'aquest blog. Això no vol dir que els dos no ens tornem a veure mai més, sinó que intentarem mantenir el vincle que hem anat formant dia a dia.

Em quedo amb la bonica experiència que hem compartit els dos i en la que els dos hem après i viscut valors com la integració, el respecte a una altra cultura, l'amistat i la confiança. Sens dubte ha sigut una experiència maravellosa i que recomano a tothom.

Gràcies a tots per haver fet possible aquest projecte!

Pastís de xocolata

Durant tots aquests dies en Yassin i jo ens hem vist molt sovint i hem realitzat diverses activitats com ara bé: anar a la bolera, al teatre, fer un taller de cuina, ajudar-lo a fer activitats de l'escola, etc. També hi va haver una tarda on vam quedar tot el grup de mentores i mentorats del meu poble per a participar en una fira solidària i en la realització d'activitats per tal de recol·lectar diners per a les persones d'Haití. Va ser un moment en que totes nosaltres ens vam posar al dia i ens vam donar consells mútuament.

Aprofitant que és setmana Santa i que els dos estem més lliures, avui, dia del ram, vindrà a dinar fideuà a casa meva i demà anirem al cine a veure "Como entrenar a tu dragón", que s'ha estrenat recentment al cinema de Blanes. Ahir per la tarda vam fer el taller de cuina i vam elaborar un esquisit pastís de xocolata! Us penjo unes imatges molt divertides d'en Yassin fent el pastís.

Fins aviat!

Sensació marroquí

5è pis. Ja hi som. Uf! Aquest cop han sigut tot escales i no he pogut pujar en ascensor. Obren la porta i... benvinguda! El petit neguit desapareix quan veig a dues joves marroquines, germanes d'en Yassin, que em donen un petó a una galta, i tres seguits a l'altra. Em trec les sabates i entro a la sala del menjador, on hi ha una catifa enorme i uns matalassos amb coixins al terra. Instantànies de la novel·la "Un burka por amor" van apareixent per la meva ment degut a l'especial sensació que estic vivint en aquells moments. He tingut la impressió que estava molt més lluny de Blanes fins el punt de creure que estava a una casa del Marroc. Ha sigut increïble! Amb la immillorable companyia de les seves germanes i de la seva mare tots hem berenat a l'estil marroquí: te amb fruits secs i pa amb oli i melmelada. Mentrestant m'han ensenyat vídeos i fotografies alhora que parlaven de la seva família i de les seves costums. Ha sigut una tarda molt especial. Mil gràcies a totes i a tu Yassin! I espero tornar ben aviat a la vostra casa!

Sens dubte aquesta experiència va molt més enllà del que esperava...

Continuant amb l'aventura

Els dies van passant molt de pressa i sense adonar-nos ja estem a finals de desembre. Sembla que va ser ahir quan varem quedar per primer cop, i ja hem compartit força experiències.

Les que més destaco fins ara són:

Sortida al Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar:

Fa temps que conec aquest parc, i com sé que està carregat d'estímuls i de jocs, vaig pensar que seria una bona idea duur-lo allà. A més de totes les activitats que hi pots fer, el parc està ple de figures gegants de tota mena: cruasans, magdalenes, pastissos, gomes, llapis, sabates, flors, bolets, etc. És un espai que omple d'alegria a tots els infants i joves. En Yassin no va ser capaç de demostrar la seva il·lusió amb paraules, però només em va caldre mirar la brillantor dels seus ulls per adonar-me de la seva felicitat i del seu agraïment.
El resultat va ser exitòs, només cal veure algunes de les fotografies.

Berenar a casa meva:

Vaig creure convenient que en Yassin conegués els meus pares i la meva casa perquè es fes una idea més clara de com és la meva vida i la meva rutina. Aprofitant l'ocasió, varem fer xocolata desfeta i la vam acompanyar amb crusanets, i varem berenar tots plegats.

Va donar la casualitat que emitien un partit del Barça, i com el meu pare i ell són admiradors d'aquest equip de futbol, vam decidir mirar-lo. La meva mare i jo, malgrat que no ens agradi gaire el futbol, vam aprofitar per veure el partit amb ells, i sincerament, va merèixer la pena perquè va ser un moment que ens va permetre una unió molt especial. Vam sentir que en Yassin era un més a la família. I ell s'ho va passar d'allò més bé veient com va guanyar el seu gran equip!

Em va sorprendre la rapidesa amb la que en Yassin va agafar confiança al meu pare (al mateix temps que el meu pare amb ell). Els meus pares estan encantats i volen que torni a casa aviat.

Primeres impressions

Aquests primers dies ens han servit per conèixer-nos una mica més i per agafar confiança mútua. He pogut constatar que en Yassin és un nen diferent comparat amb els nens d'aquí ja que em dóna la sensació que és més madur que la resta de nens de la seva edat. És molt agraït, educat i respectuós. És també tímid però li agrada molt parlar.
He après potser jo més coses que ell perquè m'ha explicat com viu i quines són les seves tradicions i costums. Us podeu creure que els musulmans no poden tenir contacte amb els gossos? És increíble!
Malgrat que encara haguem quedat poquet, hem pogut passejar per Blanes i hem anat al cinema. M'ha sorprès que en Yassin es conegui tan bé la ciutat (quasi igual que jo!) així que suposo que planificaré alguna tarda per passar-la fora de Blanes.
Aquest dissabte 28, vam anar a veure Planet 51, un film animat sobre un planeta d'extraterrestres molt curiosos i divertits destinats al públic infantil. Recordo com se li van il·luminar els ulls quan li vaig dir d'anar al cine. S'ho va passar pipa! I jo em vaig sentir satisfeta al veure'l gaudir tant! Us la recomano per anar-la a veure amb el vostre mentorat.
En Yassin és un nen increíble i estic convençuda que aprendré un munt de coses més sobre la seva forma de viure.

Espero que tot continuï anant així de bé i que tots vosaltres esteu gaudint de l'experiència tant o més que jo.

Fins la próxima publicació!