Fi del Projecte Rossinyol

El projecte que vam començar en Yassin i jo ha acabat i és per això que aquesta és la última publicació d'aquest blog. Això no vol dir que els dos no ens tornem a veure mai més, sinó que intentarem mantenir el vincle que hem anat formant dia a dia.

Em quedo amb la bonica experiència que hem compartit els dos i en la que els dos hem après i viscut valors com la integració, el respecte a una altra cultura, l'amistat i la confiança. Sens dubte ha sigut una experiència maravellosa i que recomano a tothom.

Gràcies a tots per haver fet possible aquest projecte!

Pastís de xocolata

Durant tots aquests dies en Yassin i jo ens hem vist molt sovint i hem realitzat diverses activitats com ara bé: anar a la bolera, al teatre, fer un taller de cuina, ajudar-lo a fer activitats de l'escola, etc. També hi va haver una tarda on vam quedar tot el grup de mentores i mentorats del meu poble per a participar en una fira solidària i en la realització d'activitats per tal de recol·lectar diners per a les persones d'Haití. Va ser un moment en que totes nosaltres ens vam posar al dia i ens vam donar consells mútuament.

Aprofitant que és setmana Santa i que els dos estem més lliures, avui, dia del ram, vindrà a dinar fideuà a casa meva i demà anirem al cine a veure "Como entrenar a tu dragón", que s'ha estrenat recentment al cinema de Blanes. Ahir per la tarda vam fer el taller de cuina i vam elaborar un esquisit pastís de xocolata! Us penjo unes imatges molt divertides d'en Yassin fent el pastís.

Fins aviat!

Sensació marroquí

5è pis. Ja hi som. Uf! Aquest cop han sigut tot escales i no he pogut pujar en ascensor. Obren la porta i... benvinguda! El petit neguit desapareix quan veig a dues joves marroquines, germanes d'en Yassin, que em donen un petó a una galta, i tres seguits a l'altra. Em trec les sabates i entro a la sala del menjador, on hi ha una catifa enorme i uns matalassos amb coixins al terra. Instantànies de la novel·la "Un burka por amor" van apareixent per la meva ment degut a l'especial sensació que estic vivint en aquells moments. He tingut la impressió que estava molt més lluny de Blanes fins el punt de creure que estava a una casa del Marroc. Ha sigut increïble! Amb la immillorable companyia de les seves germanes i de la seva mare tots hem berenat a l'estil marroquí: te amb fruits secs i pa amb oli i melmelada. Mentrestant m'han ensenyat vídeos i fotografies alhora que parlaven de la seva família i de les seves costums. Ha sigut una tarda molt especial. Mil gràcies a totes i a tu Yassin! I espero tornar ben aviat a la vostra casa!

Sens dubte aquesta experiència va molt més enllà del que esperava...